Havia estat una creença mol entesa que durant el mes de febrer les guineus anaven atabalades per cusa de mal d' amor,i es creia que era precisament en aquesta época de l' any quan es casaben.Els caçadors deien que per causa d' aquest enamorament les guineus perdien temporalment la seva proverbial astucia, i anaven mig d' esma per entre els matolls. Per aix'o,sostenien que era el millor moment per caçar-les . Ara els estudiosos, han demostrat que la saviesa popular anava mol ben encaminada.
Per altra part, és ben cert qu les guineus sé n´explica históries a gavells, i cap altre animal no té tanta entrada al nostre rondallari.
Peró en els nostres contes la guineu no es casa mai amb un altra guilla, sinó amb el llop.
Perqué el gullot és astut com ella, i es diu que la guineu vol per marit un animal valent, peró una mica babau i bon tros toix, per a poder-ne fer el que bulgui.
Què guai!
ResponElimina